Els nadons no són com ens van explicar / Los bebés no son como nos lo contaron

Els nadons no són com ens van explicar

 
Per Ileana Medina Hernández

No. Els nadons no són com ens van explicar. Als nadons no els agrada dormir en el bressol. Envoltats de barrots. Presos en una gàbia. No. Els nadons volen dormir al costat del cos del seu mama, calentets, segurs, emparats, estimats, tocats. No. Els nounats no volen ni tan sols estar en posició horitzontal. Volen dormir en el teu pit, en vertical, bressolant-se a l'amanyac del teu cor. En horitzontal la seva digestió es ralenteix, vomiten, agafen còlics, s'espanten, se senten vulnerables. No. Els nadons no s'acostumen als braços: ja neixen acostumats. Des del principi saben molt bé el que és bo. No. Els nadons no dormen tota la nit. Es desperten molt sovint. Per menjar i per no menjar. Per comprovar que estàs al seu costat i que els estàs cuidant. Per assegurar-se de la teva presència, que  és la que li dona seguretat. Per tocar-te i olorar-te. No. Els nadons no volen estar sols. No volen perdre't de vista ni un minut, volen estar al teu costat, en el centre de la vida. No. Els nadons no volen jugar sols en un corral. Volen jugar amb tu, somriure, ser atesos, grimpar-te per damunt, gatejar pel menjador. No. Els nadons no volen prendre llet d'una altra espècie. Volen llet de la seva, de la que te gust de mama. No. Els nadons no volen xuclar tot el dia un tros de plàstic. Volen xuclar els teus pits, les seves manetes, els teus dits... pell humana. No, els nadons no volen que els vesteixis, ni que els hi posis teixits que piquen, arracades a les orelles, robes atapeïdes, cintes, encaixos i altres coses molestes. Volen estar nus, córrer sense sabates, gaudir del tacte de la naturalesa en la seva pell, del pell amb pell amb tu. No. Els nadons no volen estar quiets. Volen que et moguis, que els bressolis, els amanyaguis, que caminis i passegis, i els portis amb tu. Quan poden, volen gatejar, córrer, saltar, explorar, arribar a totes parts... Sí. Els nadons són curiosos per naturalesa. Volen i han de tocar-ho tot. Incloses aquestes coses que tu toques més: els comandaments, els rellotges, els telèfons, els equips informàtics...La seva riquesa sensorial es desenvolupa a partir d'aquí. No. Els nadons aprenen el que viuen. Si sempre senten "no", aviat a tot et diran no. Si a tot tens por, aviat a tot tindran por. No. Els nadons no són alt-demandants. Som nosaltres els baix-tolerants, els baix-pacients, els baix-disponibles, els baix-responedors. No. Els nadons no volen que els deixis. Volen anar amb tu a totes arreu, ets el seu exemple, la seva seguretat, el seu referent, el seu únic univers.

T'agradi o no t'agradi, així són els nadons humans, primats, mamífers. Si vols comprovar-ho, tan sols tingues-ne un. Cap altra espècie desconeix i puteja tant a les seves pròpies cries. Si volem un món una miqueta més humà, bé faríem a comprendre-ho.

No són com ens ho van explicar. Són infinitament millors i més intel·ligents. Qualsevol que veies a aquestes cries diria: quina espècie tan avançada! I com es van convertir en el que hi ha?


Text original de Ileana Medina Hernández extret del blog tenemos tetas
http://www.tenemostetas.com/2013/03/los-bebes-no-son-como-nos-lo-contaron.html

Traducció al català per Marta Meléndez de Eco-Mama http://eco-mamaporteo.blogspot.com.es/

Los bebés no son como nos lo contaron

Por Ileana Medina Hernández

No. Los bebés no son como nos lo contaron. A los bebés no les gusta dormir en cuna. Rodeados de barrotes. Presos en una jaula. No. Los bebés quieren dormir junto al cuerpo de su mami, calentitos, seguros, amparados, amados, tocados. No. Los recién nacidos no quieren siquiera estar en posición horizontal. Quieren dormir en tu pecho, en vertical, meciéndose al arrullo de tu corazón. En horizontal su digestión se ralentiza, vomitan, buchean, cogen cólicos, se asustan, se sienten vulnerables. No. Los bebés no se acostumbran a los brazos: ya nacen acostumbrados. Desde el principio saben bien lo que es bueno. No. Los bebés no duermen toda la noche. Se despiertan a cada rato. Para comer y para no comer. Para comprobar que estás a su lado y que los estás cuidando. Para cerciorarse de tu presencia, que es su seguridad. Para tocarte y olerte. No. Los bebés no quieren estar solos. No quieren perderte de vista ni un minuto, quieren estar junto a ti, en el centro de la vida. No. Los bebés no quieren jugar solos en un corral. Quieren jugar contigo, sonreír, ser atendidos, treparte por encima, gatear por el salón. No. Los bebés no quieren tomar leche de otra especie. Quieren leche de la suya, de la que sabe a mamá. No. Los bebés no quieren chupar todo el día un trozo de plástico. Quieren chupar tus pechos, sus manitos, tus dedos... piel humana. No, los bebés no quieren que los vistas, ni que les pongas tejidos picones, pendientes en las orejas, ropas apretadas, cintas, encajes y otras cosas molestas. Quieren estar desnudos, correr sin zapatos, disfrutar del tacto de la naturaleza en su piel, del piel con piel contigo. No. Los bebés no quieren estar quietos. Quieren que te muevas, que los mezas, los arrulles, que andes y pasees, y los lleves contigo. En cuanto pueden, quieren gatear, correr, saltar, explorar, llegar a todas partes... Sí. Los bebés son curiosos por naturaleza. Quieren y deben tocarlo todo. Incluidas esas cosas que más tú tocas: los mandos, los relojes, los teléfonos, los equipos informáticos...Su riqueza sensorial se desarrolla a partir de ahí. No. Los bebés aprenden lo que viven. Si siempre oyen "no", pronto a todo te dirán no. Si a todo tienes miedo, pronto a todo tendrán miedo.  No. Los bebés no son alto-demandantes. Somos nosotros los bajo-tolerantes, los bajo-pacientes, los bajo-disponibles, los bajo-respondedores. No. Los bebés no quieren que los dejes. Quieren ir contigo a todas partes, eres su ejemplo, su seguridad, su referente, su único universo.

Te guste o no te guste, así son los bebés humanos, primates, mamíferos. Si quieres comprobarlo, tan solo ten uno. Ninguna otra especie desconoce y putea tanto a sus propias crías. Si queremos un mundo un poquito más humano, bien haríamos en comprenderlo.

No son como nos lo contaron. Son infinitamente mejores y más inteligentes. Cualquiera que ve a estas crías diría: ¡qué especie tan avanzada! ¿Y cómo se convirtieron en lo que hay?

Texto original de Ileana Medina Hernández extraïdo del blog tenemos tetas 

http://www.tenemostetas.com/2013/03/los-bebes-no-son-como-nos-lo-contaron.html