Translate

Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Eco-Mama està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Creative Commons

diumenge, 27 d’abril del 2014

L'enfadòs "Mètode"

Lösungsansatz
Com a moltes i molts de vosaltres sabeu, estic enmig de dues formacions que m'omplen i m'aporten un munt, la de "assessora de lactància" i la recentment estrenada de "Cures Mare Cangur", són un veritable viatge, estic aprenent un munt, removent, plorant, llegint, escoltant, investigant i sanant, i sobretot PENSANT... i estic descobrint moltes coses, posant nom a coses que jo ja sentia així però que no m'havia parat a reflexionar i unes altres en les quals si m'havia parat a pensar, però en les que em faltaven matisos... I aquí estic, segueixo cuinant-me, com en aquesta entrada antiga, Cuinant-me (reflexió en formació), segueixo cuinant la meva assessora particular...


Aquests dies estic pensant molt en les paraules que utilitzem, i el "parlar en propietat", perquè les paraules són molt importants, recordo que vaig agafar consciència de la importància i el poder que tenen en la formació de artteràpia (que va marcar un abans i un després en mi). La paraula és poderosa i no podem canviar les coses si no canviem el vocabulari. La paraula té mil matisos i té la capacitat de danyar i ajudar a sanar, i com diu aquell savi proverbi, "Si no tens res bo a dir, millor no diguis res".


Die Stimme der jüngeren


Penso en les paraules que fem servir en general, però en particular penso en la paraula "mètode", aquesta que mai m'ha agradat gaire i que costa tant de substituir, m'havia parat moltes vegades a pensar el perquè, però no en els matisos d'aquest perquè, com si fos un plat de cuina, havia pensat molt en els ingredients i en detalls com les espècies, però no m'havia parat a pensar en els temps de cocció, els tipus de cuina, els utensilis que fas servir, l'amor que poses en el plat, per qui cuines i la presentació a taula... Tant o més importants que els ingredients en si.


businessman hand working with new modern computer and business s


Perquè no m'agrada gens la paraula "mètode"?




Segons Wikipedia, Mètode ve del grec οδός odos, significa "camí o via", és el procediment utilitzat per arribar a una fi. El seu significat original assenyala el camí que condueix a un lloc.


Normalment per seguir un "Mètode" correctament, s'han de seguir una pautes molt marcades de les quals no et pots sortir perquè o si no, no segueixes correctament el "Mètode", un "Mètode" sol ser alguna cosa estudiada científicament i que ha de ser així, o si no, no es compleixen els objectius desitjats. Un "Mètode" és inflexible i sol portar amb ell una connotació deshumanitzadora. Us animo a llegir els exemples de Mètode que posa wikipedia i entendreu el que vull dir. Per això, tot el que té relació amb el meu fill, la seva vida, la seva felicitat, el seu lloc, el seu desenvolupament, la seva alimentació, el nostre vincle, el nostre amor, la nostra unitat... no m'agrada anomenar-lo "Mètode".


Per exemple, quan parlem de l'alimentació complementària lliure de triturats (Baby Led Weaning) no m'agrada anomenar-lo mètode, en general, costa buscar una paraula que ho substitueixi, però el terme mètode, no ho considero correcte (des del meu punt de vista)




Crec que quan parlem de l'alimentació com a mètode es converteix en alguna cosa mecànica, pautada, estudiada, però realment és un estil de vida, una filosofia. Creure que el teu fill te la capacitat de autoregularse i posar-ho a la pràctica no ha de ser concebut com a mètode sinó com el normal, no negar-li les meravelloses experiències sensitives que ofereixen els aliments en la seva manipulació i que aquests, de manera "natural" (una altra paraula bastant pervertida) li ajuden a desenvolupar-se amb la riquesa de les seves textures, el seu color, la seva temperatura, la seva olor, el seu sabor... això és el normal, no és un mètode, no ho concebo així, és el que estan preparats per fer. 



L'alimentació amb triturats sí que és un mètode, és una inversió, és mecànica, perquè va pautada amb horaris i grams, i té com a única finalitat alimentar, o en el pitjor dels casos, engreixar. No estic en contra de l'alimentació amb triturats, no em mal interpreteu, cadascun escull el que més li convé o ressona, segons la seva realitat personal. Solament dic que per mi no és el normal, encara que sigui el més comú.

També en la formació de CMC (Cures Mare Cangur) parlem molt del "Mètode", i us animo a llegir aquesta reflexió de Trini, la meva mestra de CMC i gran rumianta on n'hi hagi "ESTOY HASTA EL CULO DEL MÉTODO CANGURO" copio i tradueixo literalment un paràgraf del seu article que et convida a pensar "...ESTIC FINS Al CUL DEL MÈTODE CANGUR. Primer el nom, estar amb el teu fill, acariciar-ho i acompanyar-ho no és cap mètode, a més no nomenen a la mare, i realment un nounat el que necessita és tenir a la seva mare a prop, no a qualsevol. A mi m'agrada parlar de CURES MARE CANGUR...." Brava, no creieu?

Hispanic baby in intensive care unitMother and infant child resting after delivery at hospital


I ala, us deixo aquí reflexionant sobre les paraules que fem servir i la de vegades que usem la paraula "mètode" per designar el que hauria de ser normal. 



Com sempre, GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada