Efectes i beneficis dels
Portanadons
El més senzill, pràctic i
versàtil, un portanadó!
A
vegades el més senzill és el més eficaç, per no parlar del més pràctic i el que
et pot facilitar la criança dels teus fills, que no sempre és tal i com
l’havíem imaginat. Com
a pares primerencs, i no tant primerencs, quan ens quedem embarassats
comencem a mirar i fer llistes, demanar i comprar compulsivament, carregant-nos
d’objectes i trastos inútils que acabem per no fer servir o fer servir una o
dues vegades, perquè sovint, si estem atents i escoltem als nostres nadons, són
ells mateixos els que ens indiquen el que és còmode i bo per ells, i el que no
ho és. En aquest moment és quan ens adonem que el que necessita són braços i aquí
és on, els portanadons, ens faciliten la criança.
Si
partim de la base que els cotxets són relativament nous , ja que només tenen
uns 200 anys, utilitzats en el regne unit per la reina Victòria; i que no fa ni
100 anys que es van fer accessibles per a famílies de la classe mitja (i per
moltes altres coses, que ara no anomenaré perquè en lloc d’un article estaria
escrivint un llibre) els nadons estan genèticament preparats per ser duts en
braços. Així doncs, podem enumerar tot un seguit d'efectes i beneficis, tant a nivell físic
com emocional, de l'ús del portanadó.
Efectes i beneficis dels
Portanadons
De
tots és sabut que els nadons necessiten, i per tant reclamen, el contacte físic
i el moviment, per a ells és una necessitat tant bàsica com l’alimentació. Per
això, cada vegada es parla més dels beneficis dels portanadons i cada cop més
experts estudien els efectes que té dur el nadó a prop de l’adult, una opció
que, en cap cas, és incompatible amb el
cotxet.
-
EFECTES I BENEFICIS PER ALS NADONS
Al llarg de la historia, l’únic que ha garantit la
supervivència de l’espècie ha estat el fet de ser transportats en braços,
l’esser humà neix immadur (prematur) i té necessitat de cures i vigilància les 24h;
això fa que els nadons neixin genèticament predisposats a ser portats, i que
en molts casos, només estiguin tranquils en braços, ja que els sentits bàsics
per un nadó, són el sentit del tacte, l’equilibri (moviment) i la propiocepció
(consciència de l'estat intern del cos), aquests són els sentits que el fan
sentir fora de perill ja que, al llarg dels mil·lennis, han garantit la seva supervivència, el
contacte amb la mare i el moviment, amb tot el que això comporta .
- Sensació
de seguretat;
El contacte amb l’adult els fa sentir-se segurs i
protegits, la proximitat amb el portador li permet percebre’l a través dels
seus sentits, tacte, olor, gust, vista i el so.
Estan més tranquils i calmats ja sigui perquè el
balanceig suau, l’olor i l’escalfor els recorda a l’úter, com perquè tenen un
forta estimulació al tacte.
El contacte amb l’adult, regula la temperatura i augmenta el
sentiment de protecció, això equilibra el metabolisme, evitant els estats
d’alerta/alarma que provoca la inseguretat.
- Què passa quan no et sents segur? Tenim malestar ja
que s’activen els mecanismes d’alerta i l’adrenalina comença a fer de les
seves. Normalment, l’estat d’alerta/alarma en un humà li provoca ansietat; es
desajusta i/o augmenta el ritme respiratori, la sudoració, les palpitacions, la
circulació sanguínia, altera el sistema digestiu... en un nadó ho podríem
anomenar còlics. Moltes vegades sentim a molt pares dir que el seu primer fill
va patir de còlics en canvi el segon no. Això també es relaciona directament
amb l’estat de tensió dels pares i el sentiment d’inseguretat dels nadons.
El moviment i la posició vertical beneficia el
sistema digestiu immadur i afavoreix l’eliminació dels gasos.
- Facilita
la lactància materna;
Els nadons, quan tenen gana, ens envien un seguit
de senyals abans no es posen a plorar, aquestes senyals es separen en 3 grups:
Senyals primerenques (s’agita, obre
la boca y mou el cap als costats) aquest és el moment idoni per oferir-li el
pit; intermèdies (s’estira, molt moviment físic i es du les mans a
la boca) en aquest moment cal donar-li de menjar ràpid perquè té molta gana; o tardanes (plora, moviments agitats, es
posa vermell) caldrà calmar-lo primer, per desprès donar-li pit .
Per això diem que el porteig facilita la lactància
materna, ja que permet a l’adult reaccionar ràpidament a les senyals primerenques
de gana. A més, la proximitat amb el nadó estimula la producció de la llet.
- Millors
atencions i cures = augment de la confiança;
Tal i com he comentat en el punt anterior, el
porteig permet percebre en el moment necessari les senyals que emet el nadó,
tant siguin de gana, com de set, incomoditat pel canvi de bolquer, mal
estar... això permet als pares reaccionar immediatament a les seves
necessitats i com a conseqüència, millora l’autoestima i confiança del nadó envers
l’adult.
- Estimulació
adequada; En un portanadó,
l’infant descobreix el món des de la posició de l’adult i a través dels sentits
i la interacció social, experimenta, observa i rep alhora una explicació del
que està succeint. Això el va preparant cognitivament per a desenvolupar els
seus esquemes de coneixement més primaris i progressivament transformant-los en
més complexos.
- Integració
y socialització; està totalment integrat en el dia a
dia de l’adult i aixó li permet afrontar
la vida des d'una posició de seguretat y socialitzar-se amb l’entorn des de la visió del portador. Per tant, aquests nadons, amb el temps, tendeixen a ser infants més autònoms.
- Desenvolupament
físic; un bon portanadó o un bon
nus de fulard ha de assegurar una posició correcta del nadó, respectant així la
fisiologia del nadó ; la curvatura de la seva esquena en forma de C i la obertura de les seves cames en
forma de M amb els genolls
lleugerament més elevat que el seu cul, “la posició de granota”.
Aquesta posició facilita i afavoreix un bon
desenvolupament dels seus malucs i de la seva columna vertebral i, en molts
casos, és fet servir per professionals com a tractament per a displàsies i
subluxacions de maluc.
També es diu que els nadons portejats, mengen i
dormen millor i a conseqüència d’això augmenten millor de pes.
- Menys
accidents; Segons un estudi de
l'hospital Sant Joan de Déu, els
accidents són la primera causa de mort entre els nens i provoquen també un nombre
elevat d'hospitalitzacions i discapacitats. Es creu que molts
d’ells ocorren per una falta de vigilància; el porteig , en aquest sentit,
disminueix el risc d’accident per falta de vigilància.
-
EFECTES I BENEFICIS PER ELS PARES O PORTADORS
(directament
relacionats amb els dels nadons)
- Afavoreix
la creació d’un vincle segur; crea
una estreta relació entre el nadó i el portador que permet un nivell de comunicació
molt intens.
- Disminueix
l’estrès ; al facilitar la criança
i cures diàries.
- Permet
més llibertat pel fet d'estar integrat en
la rutina diària de l’adult, això permet fer més sortides, passejos,
quedades...
- Mans
lliures i més temps; facilitant el
dia a dia i les feines diàries, netejar, cuinar, transportar objectes...
- Llibertat
de moviments; redueix pràcticament
al 100% les barreres arquitectòniques facilitant els accessos i desplaçaments.
Permet fer sortides tant al camp com a la ciutat, ja que és de fàcil accés tant
amb aceres, escales, autobús, metro, ascensors, camins de terra, pedres,
pujades, baixades...
- Cuida
l’esquena perquè amb un portanadó
ergonòmic, es distribueix millor el pes que agafant el nadó en braços; es
descansen les espatlles, braços, canells y mans.
L’esquena s’adapta y s’enforteix a diari, com més fas
servir els portanadons i més aviat comences, millor (és molt recomanable el
porteig des del naixement, ja que redueix l’impacte per pes sobtat i l’esquena
s’adapta progressivament al pes, ja que aquest va augmentant amb el nadó)
- Facilita
la lactància materna, com ja he
dit, gràcies a la proximitat amb el
nadó permet una ràpida reacció a les senyals primerenques de gana i, a més, la
proximitat amb ell estimula la producció de llet.
- Puja
l’autoestima i ajuda a gaudir de postparts més positius i alegres; Ja sé que em repeteixo, però com que el
porteig permet detectar de seguida les necessitats del
nadó i a conseqüència d’això, reaccionar a temps, dona als pares seguretat en
la criança i aquesta sol convertir-se en
una experiència molt positiva.
Però
no tot s’hi val en el porteig, cal ser prudent i fer servir un portanadó ergonòmic
i/o un bon nus del fulard i a més col·locar-lo correctament, respectant així la
fisiologia del nadó; posició granota i mirant cap el portador.
Recentment, el " Col.legi de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid" dins la seva campanya "12 meses, 12 consejos", ha publicat un vídeo sobre com transportar els nens on aconsella l'us de portanadons. A continuació us hi poso l'enllaç perquè el pogueu veure.
http://m.youtube.com/watch?v=SBCTRDgf1Hg&list=UUz3ieEVevhnnz7U8O88LahQ&feature=c4-overview&rdm=vsont6nc
Tot i que el vídeo ens encanta em de puntualitzar el canvi de la paraula "Preferiblement" per "Sempre" que el propi col.legi ha dit que canviaria quan fa referencia a dur els infants mirant cap el adult. [El bebé debe colocarse "SIEMPRE" mirando hacia el portador, NO "preferiblemente mirando hacia ti" com diu en el vídeo]
Per a més informació sobre el tema, consultes o
assessorament.
Marta
Meléndez
Assessora
/ instructora avançada de porteig per l’escola “llevame cerca”.
Estimada amiga,
coneguda, futura mare..., el dia que em vas dir que estaves embarassada vaig haver
de fer un esforç molt gran per no dir-te, amb passió, tot allò que a mi m’ha
anat tant bé. I perquè ho he fet? perquè no he compartit amb tu els meus
descobriments?
Segon, perquè
crec que no existeixen mares
experimentades i cada una ha de trobar la seva pròpia manera de fer les
coses, ja que no hi ha un únic mètode possible i el millor sempre serà el propi.
La única que realment sabrà que necessita el teu nadó ets tu; SI, encara que no
l’hagis vist mai (ningú la vist, però tu l’has dut a dins i ets la única que l’has
sentit), encara que no el coneguis en persona (els altres tampoc el coneixen),
encara que siguis mare per primera vegada (ell serà fill o filla per primera
vegada i us estrenareu i aprendreu junts) per mi, l’únic consell vàlid és: 
