Allò que em callo,
allò que no dic.... EM MOSSEGO LA LLENGUA!
Estimada amiga,
coneguda, futura mare..., el dia que em vas dir que estaves embarassada vaig haver
de fer un esforç molt gran per no dir-te, amb passió, tot allò que a mi m’ha
anat tant bé. I perquè ho he fet? perquè no he compartit amb tu els meus
descobriments?
Doncs,
primer, perquè no m’has preguntat; i la majoria de gent ja té prou mania en
donar consells no demanats (les entenc perquè la passió hiperhormonada ens pot,
a mi se m’escapen moltes cosetes i segueixo aprenent cada dia a mossegar-me la
llengua), ara, si em preguntes, responc, eh? Però tot i així, procuro no donar
consells i limitar-me a oferir informació. (“DIFÍCIL!”)
Segon, perquè
crec que no existeixen mares
experimentades i cada una ha de trobar la seva pròpia manera de fer les
coses, ja que no hi ha un únic mètode possible i el millor sempre serà el propi.
La única que realment sabrà que necessita el teu nadó ets tu; SI, encara que no
l’hagis vist mai (ningú la vist, però tu l’has dut a dins i ets la única que l’has
sentit), encara que no el coneguis en persona (els altres tampoc el coneixen),
encara que siguis mare per primera vegada (ell serà fill o filla per primera
vegada i us estrenareu i aprendreu junts) per mi, l’únic consell vàlid és:
- NO ESCOLTIS A NINGÚ, NI A MI!
Tercer, perquè els meus descobriments són meus, i no és
que no els vulgui compartir (ganes no me’n falten) però probablement no seran
els mateixos que els teus, ja que tu i jo no viurem les mateixes experiències i
som diferents, i el teu fill i el meu també. El més interessant és que tu
arribis a les teves pròpies conclusions. Et puc explicar com ho faig jo, el que
m’ha passat, com ho he viscut, etc, a nivell informatiu, però no et puc dir com ho has de fer tu.
Quart, perquè les necessitats del meu fill no són les
mateixes que el teu, com tu i com jo, ells també són persones diferents, i
el més interessant és que, amb el pas dels dies, anem descobrint que el nadó també té molt a
dir, només cal escoltar-lo o preguntar-nos, “i... el meu nadó què necessita?”
i les respostes venen soles, sense
interferències.
I recorda que,
facis el que facis, és encertat, ho
estàs fent bé i aprendràs a fer-ho millor cada dia, perquè aprendràs a
escortar-te a tu i al teu nadó i no a les expectatives dels altres, i sobretot,
recorda que ningú, NINGÚ, té dret a
jutjar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada